dimecres, 5 de novembre de 2008

Diari de vacances – XIII: Baileys entre icebergs













Aquesta nit si que hem dormit bé, mira que a mi això de dormir en llit diferent al propi, no sempre més fàcil, però ús puc assegura que anava tant cansada que no hem vaig assabentar de res. Quin gust!
Ens espera un dia pel davant del que en aquest viatge és pot considerà de relax.
Desprès d'un esmorzar a base de cafè i torrades amb melmelada i equipats amb el nostre bon abric, les botes (les meves de recanvi), guants i bufanda ens disposem a visitar la part frontal del fiord del Qoorooq (aquell que havíem vista la posta de sol feia 48 h.)
Retornem a l'embarcació que el dia anterior ens havia portat d'un costat a l'altra de costa i que avui ens acompanya fins el glaciar. Pugem sense saber fins on podrem arriba. Depèn del volum d'icebergs que hi hagi flotant i les possibilitats d'evitar-los.
Fa un dia clar. Això vol dir que veurem el gel amb el seu color blanc i despuntat de blau. L'embarcació és mou ràpidament entre els icebergs que flota'n a la deriva. En pocs minuts estem entre blocs de gel que pesen tones i amb unes altures de tres i quatre metres mínim!
Quant de cop ens aturem a tocar d'un d'ells i el guia s'hi acosta Què fa?
Fins el moment la consigna que havíem rebut era que els icebergs des de certa distància, doncs podia ser perillós acostar-se massa.
Per sorpresa nostre ... Treu una galleda de plàstic i agafa , amb l'ajuda d'una pala, una mica de gel. Tots al·lucinats mirem les seves accions mentre pensem "Aquest està boig". Doncs no, ens ofereix un got a cadascú on i diposita una mica de gel i seguidament treu una ampolla de Baileys!!!
Ostres tu, davant d'un glaciar, al mig del no res i brinda'n amb Baileys. Fantàstic!!!
Aprofitem el moment d'emoció per fer una de les poques fotos de grup. L'Aurelia i en Sergi desprès d'aquesta excursió no continuen el viatge amb nosaltres. Doncs segueixen el seu viatge per terres islandeses, semble que ens quedem una mica orfes, i això que només hem passat cinc dies junts.
En el pròxim capítol ... Sabeu perquè el gel és veu blau?
A partir de dissabte.

Esta noche si que hemos dormido bien, mira que eso de dormir en cama diferente a la propia, no siempre es fácil, pero uso puedo asegura que iba tant cansada que no me enteré de nada. Qué gusto!
Nos espera un día por delante de lo que en este viaje se puede considerar de relax. Despues de un almuerzo a base de café y tostadas con mermelada y equipados con nuestro buen abrigo, las botas (las mías de repuesto), guantes y bufanda nos disponemos a visitar la parte frontal del fiordo del Qoorooq (aquel que habíamos vista la pusta de sol hacía 48 h.)
Volvemos a la embarcación que el día anterior nos había traído de un lado al otra de costa. Y que hoy nos acompaña hasta el glaciar. Subimos sin saber hasta dónde podremos llegar. Depende del volumen de icebergs que haya flotando y las posibilidades de evitarlos.
Hace un día claro. Esto quiere decir que veremos el hielo con su color blanco y despuntando de azul.
La embarcación se mueve rápidamente entre los icebergs que flotan a la deriva. En pocos minutos estamos entre bloques de hielo que pesan toneladas y con unas alturas de tres y cuatro metros mínimo!
Cuando de golpe nos paramos a tocar de un de ellos y el guía se acerca ¿Qué hace?
Hasta el momento la consigna que habíamos recibido era que los icebergs desde cierta distancia, pues podía ser peligroso acercarse demasiado. Por sorpresa nuestro ... saca un cubo de plástico y coge, con la ayuda de una pala, algo de hielo. Todos alucinados miramos sus acciones mientras pensamos "Este está loco". Pues no, nos ofrece un vaso a cada uno dónde deposita algo de hielo y seguidamente saca una botella de Baileys!!!
Ostras tú, delante de un glaciar, en medio de la nada y brindando con Baileys. Fantástico!!! Aprovechamos el momento de emoción por hacer una de las pocas fotos de grupo. Aurelia y Sergi despues de esta excursión no continúan el viaje con nosotros. Pues siguen su viaje por tierras islandesas, parece que nos quedamos algo huérfanos, y esto que sólo hemos pasado cinco días juntos.
En el próximo capítulo ... ¿Sabéis porque el hielo se ve azul?
A partir del sábado

11 comentaris:

george ha dit...

Ostres una copeta de Baileys en mig del gel que bona aquesta del guía no?
Una abraçada

Assumpta ha dit...

Ostreeeeeeeeeeees!!!!
Noiaaaaaaa!!! Quines fotos més espectaculars!! Impressionants!!

I, mira, jo no sóc de beure (bé, m'agrada la cervesa, això sí) però res de vins, ni licors ni res... no em diuen res... però el Baileys és una excepció :-)
Fa segles que no en bec però recordo que el seu sabor m'encantava!!

Et llegeixo!! ;-)

Raquel ha dit...

Mucha belleza!

Abe Sanchez ha dit...

Estaria fresquet.
Molt bon color i quein viatge.
Espectacular.
Salutacions.

LagJuancho ha dit...

Vaya forma de ponernos los dientes largos.... jejeje.

Unas fotos muy bonitas. Un abrazo!

Enfokme ha dit...

Anda que menudos dientes mas largos me estas poniendo con tus vacaciones, muy buenas tomas.Saludos

William Alexander López ha dit...

Hola Marcel.la, que lugar más maravilloso, increible ! , gracias por compartirlo y permitirnos viajar por un instante por medio de tus fotografías.

Abrazos

Carme Fortià ha dit...

Quina enveja m'acabes de fer!!! Em sembla que me n'hi vaig ara mateix, encara que el sol no em deixi veure els blaus ;oP

MiMundo ha dit...

...¡que suertaza!...¡quien estuviera por alli en lugar de ir a trabajar dentro de media hora...en fin...ya llegará...disfruta...un abrazo...

mcmfoto ha dit...

Bufff!!! Amb aquesta sèrie m'està entrant una enveja...
Quina sort poder-hi anar!!

Ricardo ha dit...

Meravellosa sèrie, la il·luminació, l'atmosfera, perfectes.
Salutacions