dimarts, 21 d’octubre de 2008

Diari de vacances - IX: Per la Vall de Mil Flors (sense flors)






Encara amb l'emoció al cos per la posta de sol del dia anterior i unes botes fetes pols, iniciem el tercer dia de travessia ... que ens ha de portar fins a Qassiassuk, següent destí del nostre particular viatge.

Ens espera un dia de caminada per la Vall de les Mil Flors, zona coneguda amb aquest nom pel gran volum de flors que és podem veure durant les temporades de primavera i estiu ... (Ara bé, com ja veieu a les fotografies estem ja fora de temporada). També es tracta d'una de les rutes més famoses i a la vegada més concorregudes del sud de Groenlàndia, degut al seu fàcil accés.

El temps s'ha recuperat i és fa fàcil la progressió.
El grup ha agafat un ritme més o menys homogeni i sincerament la confiança desprès dels primers dies ajuda. En tot moment veus els companys preocupats per l'estat dels meus peus i lluny de buscar la competència de veure qui és més fort i arriba primer, és respira un ambient de solidaritat, comprensió i ganes de passar-ho bé que s'agraeix.
Realment, uns companys d'aventura GENIALS!
Seguim caminant quasi tot el mati fins a la part superior de la llengua gelada per on desenvoca el glaciar Kiattut. Observem sorpresos però, sembla, que l'impacte no és tan com el del dia anterior ...
Després de dinar al costat d'un llac, molt habituals a la zona, degut a l'aigua acumulada pel desglaç, seguim la nostre ruta entre petites muntanyes, és fa llarg l'últim tram ... hi ha ganes (per la meva part boges) d'arriba al refugi. Però encara queden un parell d'hores de desens fins la vall on ens recollirà la furgoneta de suport de l'Agència de viatges destinada a la zona.
Abans ens queda la última emoció del dia ... Una paret totalment vertical, provista de corda, per la qual hem de baixar. Hi ha certa dificultat i més cara avall, avancem a poc a poc ... les vistes són genials però no ens podem despistar!
Finalment arribem a la part més plana de la vall, ens queden aproximadament 3 o 4 quilometres de caminada ... és fa més lleugerament. Quant arribem a la zona de recollida estem contents, satisfets per haver superat la primera prova del viatge!
En el pròxim capítol ... Mitjans de comunicació poc convencionals!?
A partir de divendres.

Todavía con la emoción en el cuerpo por la puesta de sol del día anterior y unas botas hechas polvo, iniciamos el tercer día de travesía ... que nos debe conducir hasta Qassiassuk, siguiente destino de nuestro particular viaje. Nos espera un día de andada por el Valle de las Mil Floras, zona conocida con este nombre por el gran volumen de flores que se pueden ver durante las temporadas de primavera y verano ... (Ahora bien, como ya veis en las fotografías estamos ya fuera de temporada). También se trata de una de las rutas más famosas y a la vez más concurridas del sur de Groenlandia, debido a su fácil acceso.
El tiempo se ha recuperado y se hace fácil la progresión.
El grupo ha cogido un ritmo más o menos homogéneo y sinceramente la confianza aflora después de los primeros días y ayuda.
En todo momento ves los compañeros preocupados por el estado de mis pies y lejos de buscar la competencia de ver quién es más fuerte y llega primero, se respira un ambiente de solidaridad, comprensión y ganas de pasarlo bien que se agradece.
Realmente, unos compañeros de aventura GENIALES!
Seguimos andando buena parte de la mañana hasta la parte superior de la lengua helada por dónde desenvoca el glaciar Kiattut. Observamos sorprendidos, pero parece que el impacto no es tanto como el del día anterior ... Tras una comida rápida junto a un lago, muy habituales a la zona, debido al agua acumulada por el deshielo, seguimos nuestro ruta entre pequeñas montañas, se hace largo el último tramo ... hay ganas (por mí parte locas) de llega al refugio. Pero todavía quedan un par de horas hasta el valle dónde nos recogerá la furgoneta de apoyo de la Agencia de viajes destinada a la zona.
Antes todavía nos queda la última emoción del día ... Una pared totalmente vertical, provista de cuerda, por la cual debemos baja. Hay cierta dificultad y más boca abajo, abanzamos despacio ... las vistas son geniales pero no nos podemos despistar! Finalmente llegamos a la parte más llana del valle, nos quedan aproximadamente 3 o 4 kilometras de caminata ... se hace más ligeramente.
Cuándo llegamos a la zona de recogida estamos contentos, satisfechos por haber superado la primera prueba del viaje!
En el próximo capítulo ... Medios de comunicación poco convencionales!?
A partir del viernes.

6 comentaris:

ElSinTierra ha dit...

¡Qué fotos! estoy disfrutando mucho con tu viaje. Me gusta el cambio de la cabecera.

Un saludo

M.TeReSa ha dit...

Ostres Marcel-la llegint les teves cròniques observo que t’ho vas passar d’allò mes bé, es genial !!!!!.... ostres una fotografia tot baixant per la paret vertical hauria estat molt bé ehhhhh !!!!! jejejeje imagino que prou feina tenies com per estar pendent d’una càmera, ho entenc !!!!
Gracies per fer-nos participar de la teva experiencia.
Un petonasssssssss

Assumpta ha dit...

És molt maco això que expliques de la solidaritat dels companys de viatge!

Jo segueixo patint per les teves botes... a veure si aguantaran :-)

Praxis ha dit...

Eiiii Marcel·la, M'ho estic passant de conya seguint la teva aventura. Una paret vertical dius? i amb aquestes botes fetes pols?... quina canya no?... Després diuen que les dones sou el sexe dèbil,... a mi se'm trenquen les botes com a tu i m'agafa un patatus.... Els paisatges que ens mostres son impressionants.
Una abraçada

Marcel.la ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Sincerament pensaba que el tema potser era una mica monotón però veig que cada dia hi ha algun que deixa la seva opinio.
Serà que això agrada?

William Alexander López Amaya ha dit...

Sólo puedo imaginarme el silencio y la paz de ese lugar, muy bello.

Hasta el otro capítulo,Saludos