dijous, 9 d’octubre del 2008

Diari de vacances - V: L'inici de la tardor




Quant iniciem la nostra particular aventura, el 25 d'Agost, tots estem pensant en paisatges nevats i caminar, la major part del trekking, sobre neu. Però ràpidament el guia ens fa veure que anem una mica equivocats:

- No, nois no! Hi ha neu però això no vol dir que caminem sobre neu.

Bé, doncs en resum que només la veurem de lluny!! Semble impossible, però és real, després d'aquest comentari ens quedem literalment fets pols, estem a Groenlàndia i no trepitjarem neu en tota la travessia ! (Això no pot ser)

Després de l'impacte de la noticia ens disposem a afrontar la nostra primera nit de tenda i sac. ... Donant mil voltes dins del sac, contant ovelles i en recordant-nos de les platges paradisíaques que havíem canvia't per això ... I a més a més jo sense mitjons! Quin fred els peus durant tota la nit (després d'això, no vaig dormir cap més nit sense mitjons durant tot el viatge). Finalment aconseguim aclucar els ulls i descansar.

Al cap d'unes hores, la sensació de fred a la cara, sense ni tant sols haver sortit del sac era impressionant. Quant en Jordi hem diu (sense moure's):

-Marcel.la, la tenda s'ha encongit!?

Entre conya i conya, és comença a sentir com les cremalleres de les altres tres tendes és van obrint tímidament. La nostra també i ... sort que no havia de nevar, estem envoltats per un pam de neu, bé literalment coberts.
Al.lucinant tots, el guia inclòs.
És la primera nevada del que suposa a Groenlàndia l'inici de la tardor. I que volia dir això, que ara si que trepitjaríem neu i força ... ens esperava el dia més llarg de travessia.

En el pròxim capítol ... Menjar de travessia.

A partir de dissabte.

Cuando iniciamos nuestra particular aventura, el 25 de Agosto, todos estamos pensando en paisajes nevados y andar, la mayor parte del trekking, sobre nieve. Pero rápidamente el guía nos hace ver que vamos algo equivocados:

- No, chicos no! Hay nieve pero esto no quiere decir que vayamos a andar sobre nieve.
Bien, en resumen que sólo la veremos de lejos !!
Parece imposible, pero es real, tras este comentario nos quedamos literalmente hechos polvo, estamos en Groenlandia y no pisaremos nieve en toda la travesía ! (Esto no puede ser).
Tras el impacto de la noticia nos disponemos a afrontar nuestra primera noche con tienda y saco.
... Después de dar mil vueltas dentro del saco, contando ovejas y acordándonos de las playas paradisíacas que habíamos cambiado por esto ... Y además yo sin calcetines! Qué frío en los pies durante toda la noche (después de esa día no dormí sin calcetines durante todo el viaje). Finalmente conseguimos cerrar los ojos y descansar.
Al cabo de unas horas la sensación de frío en la cara, sin ni tanto solo haber salido del saco era impresionante. Cuando Jordi me dice (sin moverse):
- Marcel.la, la tienda se ha encogido!?
Entre coña y coña, se empiezan a oir las cremalleras de las otras tres tiendas que se van abriendo tímidamente. La nuestra también y ... suerte que no debía nevar, estamos rodeados por un palmo de nieve, literalmente cubiertos.
Alucinando todos, el guía incluido.
Es la primera nevada de otoño en Groenlandia. Y que quería decir esto, ahora si que pisaríamos nieve y mucha... nos esperaba el día más largo de travesía.
En el próximo capítulo ... Comida de travesía.
A partir del sábado.

8 comentaris:

August ha dit...

Al cap i a la fi, valgué la pena. I trepitjareu neu.
Enhorabona!

altairbejar ha dit...

Interesante experiencia e impactantes fotos para ser verano.

Saludos.

Abe Sanchez ha dit...

De llegir ls teves paraules ja tinc fred.
M'imagine les vostres cares al despertar-se.
Espere amb impaciència el teu pròxim capitol.
Una salutació.

Jordi Vargas ha dit...

Menys mal, perque anar fins allà i no trepitja neu es amb perdó una putada.
Una abraçada

Praxis ha dit...

Quina sort que nevés si és el que volíeu, pel que veig anàveu ben equipats... Quina enveja,.. de la sana ehhhh...
Una abraçada

William Alexander López ha dit...

Son las experiencias que llevaremos en el corazon, me he quedado fascinado con la tercera fotografía, me gusto mucho !

Saludos

montse ha dit...

És com si vingués també amb vocaltres. Ben documentat d'imatges,ho explicas molt bé i transmets molt las sensacións!!
Quin viatge més interessant!!
Gràcies per compartir-lo.
Una abraçada i fins la propera etapa.

Carme Fortià ha dit...

Ja m'has fet venir fred... Si demà em veus refredada serà que també vull estar per aquestes terres que descrius!!