dissabte, 4 d’octubre de 2008

Diari de vacances - III: En mig del no res







Només baixar de l'avió comences a experimentar la solitud d'una terra immensa, envoltada de muntanyes i on el soroll d'un cotxe et crida l'atenció i es inevitable no girar-te a mira qui ve.

Després de preparar una petita motxilla, seguint les instruccions del nostre guia (Marcial) comencem la ruta de trekking que durant quatre dies ens portarà per les solitàries i salvatges muntanyes del que s'anomena la Terra Mellem. Comencem a caminar sobre les quatre o cinc de la tarda, si una mica tard pels que fem muntanya pels Pirineus, però allà no és fa fosc fins les onze de la nit, degut a la proximitat amb l'Àrtic les hores de sol varien molt d'una estació a l'altre. Durant els mesos de Juny a Setembre és quant hi ha més hores de llum i la millor època per visitar aquest país.

Cal tenir en compte que Groenlàndia no te grans vies de comunicació terrestres i molt menys rutes de trekking, doncs la població local no sol realitzar aquest tipus d'activitat, per això la travessia que realitzem ha estat marcada per el própi guia i la major part transcorre sobre tundra (vegetació pròpia de les regions àrtiques) que no ha estat trepitjada abans, fet que tampoc permet marca un ritme alt, per la dificultat que suposa caminar sobre matolls durant bona part del temps.

... I sorgeixen els primers dubtes .... Estem realment preparats per fer aquesta ruta?
Més el proper dimecres.



Sólo bajar del avión empiezas a experimentar la solicitud de una tierra inmensa, rodeada de montañas y dónde el ruido de un coche te llama la atención y no puedes evitar girarte a mira quien viene.
Tras preparar una pequeña mochila, siguiendo las instrucciones de nuestro guía (Marcial) iniciamos nuestra ruta de trekking que durante cuatro días nos llevará por las solitarias y salvajes montañas de lo que se conoce como Tierrra Mellem.
Empezamos a andar sobre las cuatro o cinco de la tarde, si algo tarde por los que hacemos montaña por los Pirineos, pero allí no oscureze hasta las once de la noche, debido a la proximidad con el Ártico las horas de sol varían muy de una estación a otro. Durante los meses de Junio a Septiembre es cuando hay más horas de luz y la mejor época por visitar este país.

Cabe tener en cuenta que Groenlandia no dispone de grandes vías de comunicación terrestres y mucho menos de rutas de trekking, pues la población local no suele realizar este tipo de actividad, por este motivo la travesía que realizamos ha sido marcada por el própio guía y la mayor parte transcurre sobre tundra (vegetación propia de las regiones árticas) que no ha sido pisada antes, hecho que no permite marcar un ritma alto, por la dificultad que supone andar sobre matorrales durante buena parte del tiempo.
… Y surgen las primeras dudas …. Estamos realmente preparados para realizar esta ruta?
Más el próximo miércoles.

7 comentaris:

M.TeReSa ha dit...

Que dius ???? al mig del no res???? Això es el mig del paradís !!!! quin lloc mes relaxant i bonic, segur de devíeu gaudir moltísim, i davant de tot això et deus sentir tan ínfim..... que bonica es la naturalesa.
Et felicito doblement, pel viatge i per les imatges que ens mostres.
Un petonasssssss

clara borrell ha dit...

Hola Marcel.la! Em dic Clara, hi sóc de Sabadell. Aquest estiu vam fer amb el meu company, el Màrius, el viatge "Lo Mejor de Groenlandia." He arribat al teu blog, gràcies al blog de la Montse, la cuinera del Leiff Ericson Hostel, a qui evidentment també vam conèixer. M'ha agradat molt trobar algú altre tant al.lucinat com jo amb les vacances a Kallallit Nunaat. Com que veig que t'agrada molt la fotografia em permeto la "llicència" d'adreçar-te al web del meu company, on hi trobaràs fotos de Groenlandia i d'algun altre viatge que hem fet. (www.mariusduran.com). Per cert m'han agradat molt les fotografies del teu blog, la del gat (nosaltres en tenim un d'igual de guapo, també comú europeu ratllat, que es diu Schumi), les de Kènia (on també hi vam anar), les de Tanzània i evidentment les de Groenlandia. Apa, ja ens anirem trobant per la xarxa. I perdona la indiscreció de sense conèixe't, haver-me decidit a escriure't. Però, és que com ja he dit, m'ha fet molta il.lusió trobar algú al.lucinat amb un viatge al.lucinant i amb uns molts bons guies de Tierras Polares. Apa, fins aviat.

ElSinTierra ha dit...

Pedazo de serie que te estás marcando, son preciosas, que envidia, es realmente un paisaje fascinante.

Perdona que te conteste tan tarde pero estoy teniendo porblemas con mi portátil, vamos, de hecho, creo que ha muerto :S

El anillo extensor es el EX-25 y lo estoy utilizando con un Zuiko 40-150mm. Estoy muy contento, lo único "malo" es que te deja el enfoque manual y todavía me cuesta un poco, pero ya conseguiremos que cueste menos ;)

Un saludo

george ha dit...

Dons sembla un recorregut força complicat per fer ruta, aquí o tens cames ho et quedes enrera, de totes maneres amb aquest paisatge et quedes ensimismat.
Una abraçada

Praxis ha dit...

Estic gaudint molt del vostre viatge... Segueix i no paris ehhhh. Aquests paratges tenen una llum molt especial i en les teves fotos es pot respirar també un aire diferent.

Una abraçada

Nacho Carreras ha dit...

Menudas vacaciones, habrá que seguir las entregas.
Saludos.

montse ha dit...

Ja m'he posat al corrent. L'arribada (ha de ser espectacular veura aquest paissatge en directe) i ara de marxa per aquest paissate...Qué emocionant!!
Com segur que no la faré mai aquesta ruta tan interessant, em satisfà molt seguir-te a tu, a través de les teves fotografies i les teves emocions.
Una abraçada.