Marcel.la

Bon Nadal - Feliz Navidad

2009-12-24T19:58:00.001+01:00

Somriu !

2009-12-19T15:27:00.002+01:00

Marcant l'hora

2009-11-07T10:11:00.000+01:00

Civisme BCN

2009-10-31T00:37:00.002+01:00

Calma

2009-10-23T18:25:00.003+02:00

Somriure asiàtic - I

2009-10-18T10:06:00.001+02:00

Escales netes

2009-10-12T19:35:00.001+02:00

2009-10-07T19:00:00.001+02:00

Tot esperant ...

2009-10-02T19:31:00.001+02:00

Sabiduria hindú

2009-09-12T10:29:00.006+02:00

Tancat per vacances!

2009-08-13T10:02:00.003+02:00

Començen les esperades vacances !
Que ens portaràn a recorre un nou país ...

esperem tornar amb un grapat de fotografies

per penjar en aquest espai!

Fins la tornada!

Cuidado !!!

2009-08-08T10:06:00.001+02:00

A punt de sortir!

2009-07-22T19:21:00.002+02:00

La Boira

2009-07-12T20:52:00.001+02:00

Berenar 5 estrelles

2009-04-15T09:42:00.002+02:00

Observació

2009-02-21T11:57:00.001+01:00

Colors de Marraqueix

2009-02-14T12:05:00.000+01:00

Silenci

2009-02-07T12:51:00.000+01:00

Un altre tallat !

2009-02-01T19:54:00.002+01:00

Després de la pluja - I

2009-01-24T23:00:00.001+01:00

Bones Festes

2008-12-23T09:00:00.003+01:00

Diari de vacances - XX: Tornant a casa …

2008-12-22T10:00:00.001+01:00

Passem la darrera nit de tenda sota un fred imponent. Al dia següent anirem al refugi i ens podrem dutxar, esmorzar calent i ordenar l'equipatje per la tornada. Compartim amb els companys de viatge la última tertúlia després de sopar. Demà tots seguirem camins diferents: En Filipe i la Marie iniciaran la ruta a peu que nosaltres vam fer durant els primers dies de viatge, en Jose torna a Madrid, en Jostin ha d'agafar un vol intern que el portara fins a la població groenlandesa que està treballant i on passara la resta de la seva estada en aquest país i nosaltres tornem cap a casa, contens de l'experiència viscuda.

La nit és tranquil·la i tot i esta núvol ha parat de ploure, ja estem en plena tardor i es nota, la fresca es imponent.

Després de passar pel refugi ens queda espera el vol que ens ha de porta a Reykiavik, al cap de quatre hores estem a l'hotel de la capital Islandesa disposats a dormir, dormir i dormir. Us asseguro que encara no s'ha fet fosc i ja estem dormint, això si després de menjar una bona hamburguesa a l'estil americà en un fast food de davant de l'hotel.

Ens llevem aviat disposats a aprofitar les hores que ens queden a Reykiavik per visitar els principals llocs de la ciutat, això si motxilla a l'esquena i a caminar, ens fem una petita idea de la ciutat i després d'un bon esmorzar ens disposem a agafar l'autobús que et porta fins a l'Aeroport Internacional de Reykiavik, tarda una hora la qual aprofitem per seguir dormint ...

A l'aeroport hem quedat amb l'Aurelia i en Sergi, tornem amb el mateix vol que nosaltres, aprofitem per explicar-nos les últimes experiències des de que ens varem separar ja fa una setmana. Al cap d'una hora estem volant de retorn a casa desprès d'una experiència IMPRESSIONANT.

Esperem us hagi agradat l'aventura ... Us animem a viatjar ... tot i que s’intentin transmetre les sensacions i emocions viscudes ... el millor és viureu en viu i directe.

Gràcies per seguir la nostre"particular" aventura.
Ara, el bloc tornarà al seu format original de fotografies esperant el pròxim destí.

Pasamos la última noche de tienda bajo un frío imponente. Al día siguiente iremos al refugio y nos podremos duchar, almuerzo caliente y ordenar el equipaje para la vuelta. Compartimos con los compañeros de viaje tertulia tras la cena. Mañana todos seguiremos caminos diferentes: Filipe y Marie iniciarán la ruta a pie que nosotros hicimos durante los primeros días de viaje, Jose vuelve a Madrid y Jostin ha de coger un vuelo interno que lo lleve hasta la población groenlandesa donde está trabajando y dónde pasara el resto de su estancia en este país y nosotros volvemos hacia casa, contienes de la experiencia vivida.

La noche es tranquilola, ha parado de llover, ya estamos en pleno otoño y se nota, el frío es imponente. Tras pasar por el refugio nos queda esperar en el aeropuerto el vuelo que nos debe llevar a Reykiavik.
Al cabo de cuatro horas estamos al hotel de la capital islandesa dispuestos a dormir, dormir y dormir. Os aseguro que todavía no se ha hecho oscuro y ya estamos durmiendo, esto si tras comer una buena hamburguesa al estilo americano en un fast food de delante del hotel.
Nos levantamos pronto dispuestos a aprovechar las horas que nos quedan en Reykiavik para visitar los principales lugares de la ciudad, eso si mochila a las espaldas y a andar, nos hacemos una pequeña idea de la ciudad y tras un buen almuerzo nos disponemos a coger el autobús que te lleva hasta el Aeropuerto Internacional de Reykiavik, tarda una hora la cual aprovechamos por seguir durmiendo ... En el aeropuerto hemos quedado con Aurelia y Sergi, vuelven con el mismo vuelo que nosotros, aprovechamos para contarnos las últimas experiencias desde que nos separamos ya hace una semana. Al cabo de una hora estamos volando de regreso a casa después de una experiencia IMPRESIONANTE. Esperamos os haya gustado la aventura ... Os animamos a viajar ... aun cuando se intentan transmitir las sensaciones y emociones vividas... lo mejor es vivirlas en vivo y directo.
Gracias por seguir nuestra "particular" aventura.
Ahora, el blog volverá a su formato original de fotografías esperando el próximo destino.

Diari de vacances - XIX: De retorn al campament sota la pluja

2008-12-19T11:20:00.007+01:00

Durant la nit no ha parat de ploure i fer un vent intens que ha desenganxat part de les lones de les tendes.

A la zona on hem acampat hi ha una caseta de fusta que en el passat havia servit de refugi, està abandonada, bruta i fosca, però avui a nosaltres ens servirà d'aixopluc per fer un cafè i agafar calor després d'una nit humida i freda. Hem de recollir les tendes carregar el kayak i tornar a la platja des d'on vam sortir vint-i-quatre hores abans. Tot sota una intensa pluja acompanyat de forts vents que posen en dubte la nostre capacitat de mantenir l'equilibri.

Després d'un gran esforç i invertir més temps del habitual per carregar el kayak. Ens disposem a afrontar el segon dia de navegació sota la pluja que no ha parat de caure.

Ramem amb més dificultats que el dia anterior, intentem protegir-nos de la pluja com ben ve podem i no fem cap foto durant tot el dia ... els ànims estan decaient, he agafat molt fred i només tinc ganes d'arriba a terra, treure'm el neoprè i prendre un cafè calent ... després de més de quatre hores remant, algunes estones a contra corrent, arribem a port. (Ús puc assegura que el dia més dur del viatge, ja no per l'esforç físic si no pel patiment de veure que no abans es per molt que t'esforcis i que no veus la platja i van passant el minuts, i a sobre xopa...)

Finalment, arribem a la platja des d'on vam sortir, uns nens ens esperen encuriosits, s'acostem per mirar-nos amb les nostres pintes ... Un moment divertit després d'un dia d'allò més dur.

Estem a les acaballes de les nostres vacances ....

En el pròxim capítol ... La tornada a casa !

Durante la noche no ha parado de llover y hacer un viento intenso que ha desenganchado parte de las lonas de las tiendas.

La zona dónde hemos acampado hay una caseta de madera que en el pasado había servido de refugio, está abandonada, sucia y oscura, pero hoy a nosotros nos servirá de refugio para tomar un café y coger calor tras una noche húmeda y fría. Debemos recoger las tiendas cargar el kayak y volver a la playa desde dónde salimos veinticuatro horas antes. Todo bajo una intensa lluvia acompañado fuertes vientos que ponen en entredicho nuestro capacidad de mantener el equilibrio.

Tras un gran esfuerzo e invertir más tiempo del habitual por cargar el kayak. Nos disponemos a afrontar el segundo día de navegación bajo la lluvia que no ha parado de caer.

Remamos con más dificultades que el día anterior, intentamos protegernos de la lluvia como bien podemos y no hacemos ninguna foto durante todo el día ... los ánimos están decayendo, he cogido mucho frío y sólo tengo ganas de llega a tierra, sacarme el neoprè y tomar un café caliente ... tras más de cuatro horas remando, algunos ratos a contracorriente, llegamos a puerto. (Os puedo asegura que el día más duro del viaje, ya no por el esfuerzo físico si no por el padecimiento de ver que no avanzas or mucho que te esfuerces y que no ves la playa y van pasando el minutos, y encima empapados...)

Finalmente, llegamos a la playa desde dónde salimos, unos niños nos esperan, se acercamos por mirarnos con nuestras pintas... Un momento divertido tras un día de lo más duro. Estamos al fin de nuestras vacaciones ....
En el próximo capítulo ... La vuelta a casa !

Diari de vacances - XVIII: Travessant el fiord Nordre Sermilik

2008-12-13T13:13:00.011+01:00

De bon matí notem l'aire humit que entra a la tenda només obri la cremallera. Estem pròxims al mar i es nota frasqueta. Fem un esmorzar ràpid per agafar forces. Avui ens passarem bona part del dia dins dels nostres kayaks dobles navegant entre masses de gel.
Després de fer una tria ràpida de que volem porta amb nosaltres (roba, tenda i menjar bàsicament) ens disposem a traslladar els kayaks fins la costa.

Carai! com pesen quant estan fora de l'aigua.
Les fortes mareas que durant la nit pugen, entre dos i tres metres, fan necessari arrastra les embarcacions fins el costat de les tendes de campanya situades a uns 200 m. de peu de costa.
Un cop dins del kayak navegue'm durant tot el matí direcció cap el mar. El mar de Labrador, es el que mulla les costes de Groenlàndia i que ens acompanyarà en el que queda de la nostre aventura. Estem reman durant unes quatre hores quasi sense para. El fet que quasi no hi haguí onades permet que ens desllisem sobre l'aigua amb molta facilitat i sense gaire esforç.
Abans de dinar ja hem arribat a la nostre nova zona d'acampada, ens traiem dels neoprens que hem portat durant tot el dia i que ens dificulten el moviment, muntem les tendes i fem un mos i com no una bona migdiada.
A la tarda, després de la migdiada, ens disposem a fer una excursió per les muntanyes del voltant del fiord Eqaloruutsit. Una ascensió ràpida que ens permet divisar des de l'altura la part frontal del fiord. Tornem al campament quant comença a fer-se fosc.
Entre els estris que hem transportat amb el kayak hi ha una olla per fer el sopar calent, avui toque cuscús i xorisets a la brasa. Boníssim !!!
En el pròxim capítol ... de retorn al campament sota la pluja.

De buen mañana notamos el aire húmedo que entra a la tienda sólo abrir la cremallera. Estamos próximos al mar y se nota fresquito. Después de un almuerzo rápido por coger fuerzas. Hoy nos pasaremos buena parte del día dentro de nuestros kayaks dobles navegando entre masas de hielo. Tras hacer una selección rápida de que vamos a llevar con nosotros (ropa, tienda y comer básicamente) nos disponemos a trasladar los kayaks hasta la costa.
Carai! como pesan cuanto están fuera del agua.
Las fuertes mareas que durante la noche suben, entre dos y tres metros, hacen necesario arrastra las embarcaciones hastala zona de tiendas situado a unos 200 m. de pie de costa. Una vez dentro del kayak navegamos durante todo la mañana dirección al mar. El mar de Labrador, es el que moja la costa de Groenlandia y que nos acompañará el resto de nuestra aventura. ´
Estamos remando durante unas cuatro horas casi sin para. El hecho que no haya casi oleadas permite que nos deslizemos sobre el agua con mucha facilidad y sin demasiado esfuerzo. Antes de comer ya hemos llegado a la nuestra nueva zona de acampada, nos sacamos de los neoprens que nos dificultan el movimiento, montamos las tiendas y después de un bocado y como no, una buena siesta.
Por la tarde, tras la siesta, nos disponemos a hacer una excursión por las montañas cercanas al fiordo Eqaloruutsit. Una ascensión rápida que nos permito divisar desde las alturas la parte frontal del fiordo. Volvemos al campamento cuando empieza a hacerse oscuro.
Entre los enseres que hemos transportado con el kayak hay una olla para hacer la cena caliente, hoy toca cuscús y chorizoa la brasa. Buenísimo !!!
En el próximo capítulo ... de regreso al campamento bajo la lluvia.

Diari de vacances - XVII: Un aperitiu de kayak

2008-11-29T10:56:00.010+01:00

El campament està presidit per una rèplica de tenda tradicional esquimal (construïda per un dels guies de l'Agéncia l'estiu passat). Col.loquem les tendes mirant cap al fiord Sermilik pel qual navegarem durant els pròxims dies.

Després d'una migdiada a la espanyola, ens introduïm en el món del kayak. Aquests pròxims dies el nostre guia serà en Charlie, d'origen argentí, que durant els últims mesos s'ha dedicat a recorre Europa fent tot tipus d'activitats d'aventura i com el Marcial (el guia de trekking) ens mostra el seu particular i especial estil de vida, que arribes enveja.

Estem nerviosos, comencem una altra aventura que no sabem que ens portarà, en Jordi i jo no és que hàgim fet gaire kayak, però ens emociona l'experiéncia. Preparem el material sota les indicacions d'en Charlie, ens equipem això si després d'una estona divertida veient les pintes que fem ... semblem més una expedició a l'espai que no un grup de kayakistes.

Ens disposem a fer la primera incursió en el mar ... Avui només és un aperitiu per veure en nostre nivell. Superem la prova i el guia ens confirme que fem travessia!!!

Que vol dir això? Doncs, que ens endinsarem a mar obert carregats els kayks amb les nostres pertinences i que farem ruta acampan en diferents llocs de la costa.

(Si el nivell del grup no compleix uns mínims és fan excursions curtes al voltant de la zona d'acampada).

En el pròxim capítol ... Travessant el fiord Nordre Sermilik

El campamento está presidido por una réplica de tienda tradicional esquimal (construida por uno de los guías de la Agéncia el verano pasado). Colocamos las tiendas mirando al fiordo Sermilik por el cual navegaremos durante los próximos días.

Tras una siesta a la española, nos introducimos en el mundo del kayak. Estos próximos días nuestro guía será Charlie, de origen argentino, que durante los últimos meses se ha dedicado a recorrer Europa haciendo todo tipos de actividades de aventura y como Marcial (el guía de trekking) nos muestra su particular y especial estilo de vida, que llegas a envidiar.

Estamos nerviosos, empezamos otra aventura que no sabemos que nos traerá, Jordi y yo no es que hayamos hecho demasiado kayak, pero nos emociona la experiéncia. Preparamos el material bajo las indicaciones de Charlie, nos equipamos esto si tras un rato divertido viendo las pintas que hacemos ... parecemos más una expedición al espacio que no un grupo de kayakistes.
Nos disponemos a hacer la primera incursión en el mar ... Hoy sólo es un aperitivo para ver nuestro nivel. Superamos la prueba y el guía nos confirma que hacemos travesía!!!
Que quiere decir esto? Pues, que nos adentraremos en mar abierto cargados los kayks con nuestras pertenencias y que haremos ruta acampando en diferentes lugares de la costa.
(Si el nivel del grupo no cumple unos mínimos se hacen excursiones cortas alrededor de la zona de acampada).

En el próximo capítulo ... Cruzando el fiordo Nordre Sermilik

Diari de vacances – XVI: De camí a Tasiusaq

2008-11-20T11:04:00.010+01:00

Avui s'han unit al grup dos nous companys, la Marie i en Filipe, són portuguesos i ens acompanyaran en la nostre particular aventura els pròxims quatre dies.Per nosaltres després d'un dia de relax ... començar la segona part del viatge, on podrem disfrutar dels glaciars des d'un kayak. Però primer ens toca arriba fins la zona on s'inicia la travessia.
Per això hem de caminar uns deu quilometres camp a través, des d'on hem passat la última nit (l'alberg) fins al fiord Sermilik.Comencem a caminar allunyant-nos ràpidament de la costa i agafant alçada de forma sobtada. La ruta és fa bé, no presenta grans dificultats.Avui com a guia ens acompanya el Chema guia de l'Agéncia, que ens mostra, mentre anem fent camí, el bo i millor de la natura que ens envolta . Des de les restes d'un glaciar fins a quins fruits silvestres són comestibles ... i una curiositat:
Perquè les ovelles sempre van de tres en tres?Per aquests paratges, lluny del que pot sembla per una terra tan inhòspita, està ple d'ovelles, això si ben protegides per una bona capa de llana. Que pasturen durant l’época de bon temps pels prats al voltant de les zones habitades.
Però tornant a la curiositat ... de tres en tres. És tracta de la mare ovella i les seves dues cries. Normalment dues que són bassones. Semble que per causes genètiques les ovelles són propenses a tenir embarassos de bassons. Ús puc assegurà que un cop ho saps veus bessons, d'ovella, és clar, per tot arreu !!!Seguim la nostra ruta a peu després d'una parada per remullar els peus en un llac. L'aigua està freda de nassos però ve de gust treures les botes i fer una remullada.Abans de dinar ja ens trobem en el que serà el nostre punt de referencia pels pròxims dies.
A un quilometre aproximadament de la única granja habitada de la zona on viuen set persones que la majoria de l'any viuen aïllades per la neu.
Ens trobem a Tasiusaq.

En el pròxim capítol ... Un aperitiu de kayak. Prova superada!

Hoy se han unido al grupo dos nuevos compañeros, La Marie y en Filipe, son portugueses y nos acompañarán en nuestra particular aventura los próximos cuatro días. Después de un día de relax ... empieza la segunda parte del viaje, dónde podremos disfrutar de los glaciares desde un kayak. Pero primero nos toca llega hasta la zona dónde se inicia la travesía.
Para ello debemos andar unos diez kilometras campo a través, desde dónde hemos pasado la última noche (el albergue) hasta el fiordo Sermilik.
Empezamos a andar alejándonos rápidamente de la costa y cogiendo altura de forma repentina. La ruta se hace bien, no presenta grandes dificultades. Hoy como guía nos acompaña Chema guía del Agéncia, que nos muestra, mientras vamos haciendo camino lo bueno y mejor de la natura que nos rodea . Desde los restos de un glaciar hasta qué frutos silvestres son comestibles ... y una curiosidad:
¿Porque las ovejas siempre van de tres en tres?
Por estos parajes, lejos del que puede parece para una tierra tan inhóspita está lleno de ovejas, esto si bien protegidas por una buena capa de lana. Que pastan durante la época de buen tiempo por los prados alrededor de las zonas habitadas.

Pero volviendo a la curiosidad ... de tres en tres. Se trata de la madre oveja y sus tres crías. Normalmente dos que son gemelas. Pareze que por causas genéticas las ovejas son propensas a tener embarazos de gemelos. Os puedo asegurar que un vez lo sabes ves gemelos de oveja por todas partes !!!
Continuamos nuestra ruta a pie tras una parada para remojar los pies en un lago. El agua está fría de narices pero apetece sacarse las botas y hacer una remojada.
Antes de comer ya nos encontramos en el que será nuestro punto de referencia para los próximos días. A uno kilometro aproximadamente de la única granja habitada de la zona dónde viven siete personas que la mayoría del año viven aisladas por la nieve.
Nos encontramos en Tasiusaq.
En el próximo capítulo ... Un aperitivo de kayak. Prueba superada!

Diari de vacances – XV: Groenlàndia vikinga

2008-11-15T11:30:00.003+01:00

Monument d'homenatge a Eric el Roig

Reproducció d'habitatge dels primers colonitzadors

Quant penses en la història d'aquest país, la primera reflexió que et fas és: A qui carai se li acudeix conquerir Groenlàndia?

Doncs bé, com tot tros de terra té el seu interès per algú, ja sigui per les condicions climàtiques, fèrtils o estratègiques. En el cas de Groenlàndia descartats els dos primers casos, la posició estratègica entre Amèrica i Europa ràpidament la va fer atractiva per els colonitzadors.

L'any 982 el mariner i víking Eric el Roig, d'origen noruec, va ser expulsat d'Islàndia per l'assassinat de varies persones- Davant d'aquest fet va decidir navegar amb la seva embarcació en direcció oest, des de Noruega. Fet que el portà fins les costes de Groenlàndia, nom que l'hi posa ell pels colors verds de l'illa i que en danès significat "terra verda" amb la intenció d'atreure colonitzadors i promoure la imatge de l'illa com a terra fèrtil.

Ara bé la realitat fou un altre. Amb l'arribada dels colonitzadors és varen trobar amb un clima gèlid i inhòspit on les condicions climàtiques no permetien el cultiu fet que els porta als seus països d'origen Noruega i Dinamarca majoritàriament.

Posteriorment, durant el segle XV fou redescoberta però no fou fins el 1721 que no s'establiren els primers assentaments danesos de forma permanent. L'any 1953 va deixar d'esser colònia danesa i és convertir en territori del Reina de Dinamarca. Obtinguen l'autonomia interna (amb Govern i assemblea legislativa pròpia) el 1979.

En el pròxim capítol... De camí a Tasiusaq.

Cuando piensas en la historia de un país, la primera reflexión que te haces es: A quien se le ocurre conquistar Groenlandia?
Pues bien, como todo trozo de tierra tiene su interés para alguien, ya sea por las condiciones climáticas, fértiles o estratégicas. En el caso de Groenlandia descartados los dos primeros casos, la posición estratégica entre América y Europa rápidamente la hizo atractiva para los colonizadores.
El año 982 el marinero y vikingo Eric el Rojo, de origen noruego, fue expulsado de Islandia por el asesinato de varías personas. Ante de este hecho decidió navegar con su embarcación en dirección oeste, desde Noruega. Hecho que lo trajo hasta las costas de Groenlandia, nombre que le pone a la isla por los colores verdes. Que en danés significado "tierra verde", con la intención de atraer colonizadores y promover la imagen de la isla como tierra fértil.
Ahora bien la realidad fue otro. Con la llegada de los colonizadores estos se encontraron con un clima gélido e inhóspito dónde las condiciones climáticas no permitían el cultivo hecho que les hace volver a sus países de origen Noruega y Dinamarca mayoritariamente.
Posteriormente, durante el siglo XV fue redescubierta, pero no fue hasta el 1721 que se establecieron los primeros asentamientos daneses de forma permanente. El año 1953 dejó de ser colonia danesa y se convertir en territorio del Reino de Dinamarca. Obteniendo la autonomía interna (con Gobierno y asamblea legislativa propia) en 1979.

En el próximo capitulo... De camino a Tasiusaq

Diari de vacances – XIV: Per què el gel és veu blau?

2008-11-08T10:18:00.010+01:00

De vegades el gel és veu blau. I per què?

La llum blanca del sol està formada pels colors que formen l'arc de Sant Martí. Les rafegues de llum o ones que genera cada color per separat tenen diferents intensitats. Les blaves tenen més intensitat que les dels altres colors.

I el gel el veiem més blau quant més compactat està, és a dir, quant la llum té més dificultat per traspassar el gel. En canvi la resta de colors és van perden al ser absorbits de forma més ràpida pel gel només sobrevivint els blaus, per això el seu efecte sobre els icebergs o glaciars.
En el próxim capitol ... Groenlàndia vikinga (apunt históric)

A veces el hielo se ve azul. Y por qué?
La luz blanca del sol está formada por los colores que forman el arco iris. Las ondas de luz que genera cada color, por separado, tienen diferentes intensidades. Las azules tienen más intensidad que los otros colores.

Y el hielo lo vemos más azul cuando más compactado está, es decir, cuando la luz tiene más dificultades por traspasar el hielo. En cambio el resto de colores se van perdiendo al ser absorbidos de forma más rápida por el hielo sólo sobreviviendo los azules, por eso su efecto sobre los icebergs o glaciares.
En el próximo capítulo ... Groenlandia vukinga (apunte histórico)

Diari de vacances – XIII: Baileys entre icebergs

2008-11-05T22:09:00.002+01:00

Aquesta nit si que hem dormit bé, mira que a mi això de dormir en llit diferent al propi, no sempre més fàcil, però ús puc assegura que anava tant cansada que no hem vaig assabentar de res. Quin gust!

Ens espera un dia pel davant del que en aquest viatge és pot considerà de relax.

Desprès d'un esmorzar a base de cafè i torrades amb melmelada i equipats amb el nostre bon abric, les botes (les meves de recanvi), guants i bufanda ens disposem a visitar la part frontal del fiord del Qoorooq (aquell que havíem vista la posta de sol feia 48 h.)

Retornem a l'embarcació que el dia anterior ens havia portat d'un costat a l'altra de costa i que avui ens acompanya fins el glaciar. Pugem sense saber fins on podrem arriba. Depèn del volum d'icebergs que hi hagi flotant i les possibilitats d'evitar-los.

Fa un dia clar. Això vol dir que veurem el gel amb el seu color blanc i despuntat de blau. L'embarcació és mou ràpidament entre els icebergs que flota'n a la deriva. En pocs minuts estem entre blocs de gel que pesen tones i amb unes altures de tres i quatre metres mínim!

Quant de cop ens aturem a tocar d'un d'ells i el guia s'hi acosta Què fa?

Fins el moment la consigna que havíem rebut era que els icebergs des de certa distància, doncs podia ser perillós acostar-se massa.

Per sorpresa nostre ... Treu una galleda de plàstic i agafa , amb l'ajuda d'una pala, una mica de gel. Tots al·lucinats mirem les seves accions mentre pensem "Aquest està boig". Doncs no, ens ofereix un got a cadascú on i diposita una mica de gel i seguidament treu una ampolla de Baileys!!!

Ostres tu, davant d'un glaciar, al mig del no res i brinda'n amb Baileys. Fantàstic!!!

Aprofitem el moment d'emoció per fer una de les poques fotos de grup. L'Aurelia i en Sergi desprès d'aquesta excursió no continuen el viatge amb nosaltres. Doncs segueixen el seu viatge per terres islandeses, semble que ens quedem una mica orfes, i això que només hem passat cinc dies junts.

En el pròxim capítol ... Sabeu perquè el gel és veu blau?
A partir de dissabte.

Esta noche si que hemos dormido bien, mira que eso de dormir en cama diferente a la propia, no siempre es fácil, pero uso puedo asegura que iba tant cansada que no me enteré de nada. Qué gusto!

Nos espera un día por delante de lo que en este viaje se puede considerar de relax. Despues de un almuerzo a base de café y tostadas con mermelada y equipados con nuestro buen abrigo, las botas (las mías de repuesto), guantes y bufanda nos disponemos a visitar la parte frontal del fiordo del Qoorooq (aquel que habíamos vista la pusta de sol hacía 48 h.)

Volvemos a la embarcación que el día anterior nos había traído de un lado al otra de costa. Y que hoy nos acompaña hasta el glaciar. Subimos sin saber hasta dónde podremos llegar. Depende del volumen de icebergs que haya flotando y las posibilidades de evitarlos.

Hace un día claro. Esto quiere decir que veremos el hielo con su color blanco y despuntando de azul.

La embarcación se mueve rápidamente entre los icebergs que flotan a la deriva. En pocos minutos estamos entre bloques de hielo que pesan toneladas y con unas alturas de tres y cuatro metros mínimo!

Cuando de golpe nos paramos a tocar de un de ellos y el guía se acerca ¿Qué hace?

Hasta el momento la consigna que habíamos recibido era que los icebergs desde cierta distancia, pues podía ser peligroso acercarse demasiado. Por sorpresa nuestro ... saca un cubo de plástico y coge, con la ayuda de una pala, algo de hielo. Todos alucinados miramos sus acciones mientras pensamos "Este está loco". Pues no, nos ofrece un vaso a cada uno dónde deposita algo de hielo y seguidamente saca una botella de Baileys!!!
Ostras tú, delante de un glaciar, en medio de la nada y brindando con Baileys. Fantástico!!! Aprovechamos el momento de emoción por hacer una de las pocas fotos de grupo. Aurelia y Sergi despues de esta excursión no continúan el viaje con nosotros. Pues siguen su viaje por tierras islandesas, parece que nos quedamos algo huérfanos, y esto que sólo hemos pasado cinco días juntos.

En el próximo capítulo ... ¿Sabéis porque el hielo se ve azul?

A partir del sábado

Diari de vacances - XII: Un alberg molt acollidor i l'alimentació inuit

2008-11-01T17:50:00.004+01:00

Casa on passem la nit

Baixem de l'embarcació amb el fred el cos, però això és el de menys. Portem des de que vam sortir de Barcelona sense dutxar-nos, i ara el que volem és una dutxa, esperem, d'aigua calenta i un llit !!

Agafem les nostres motxilles i estem preparats. Quant el guia ens diu:

-Nois, l'alberg està ple i haureu de dormir ...

(en aquelles dècimes de segon et passa qualsevol cosa pel cap, des de que no et dutxes a que no tens llit. En aquell moment per nosaltres les dues coses més importants)

... en una casa particular, d'una família de la zona.

(per dins tots pensem bé, això és perfecte !!)

En pocs minuts ens repartim les habitacions, d'una casa totalment a la nostre disposició, i l'esperada dutxa!! (dutxa que és troba en el soterrani de la casa, en mig d'una sala on no hi ha res més i fa un fred imponent i on la mampara i el peu de dutxe són d'aquells de plàstic)

Sincerament, és que ens és IGUAL!

Hi ha aigua i per els primers privilegiats calenta. Amb això ja n'hi ha prou i de sobres. Allà sota, la dutxa, agraeixes l'aigua calenta com la cosa més valuosa. Segurament tornarem a passar alguns dies més sense tocar aigua calenta.

Desprès d'aquesta dutxa tant especial i equipats amb la nostre roba còmoda, tipus xandall i uns bons mitjons gruixuts (els Groenlandesos considera'n una falta de respecte no treure's les sabates a l'entra en una casa) ens disposem a testar els primers productes locals, en un sopar on a part del pa tot té el seu punt d'exòtic per nosaltres.

Comançem amb uns entrants a base de balena, foca i caribú secs, doncs per la seva conservació són assecats per tal d'ésser consumits durant les èpoques de més fred. Tot seguit, mengem unes tapes de foca guisada amb ceba, adaptació espanyola feta per les cuineres de l'alberg.

Perquè ús feu una petita idea els entrants al ser secs el seu gust, segons el meu paladar sembla pernil salat convencional i pel que fa a la foca, el seu gust és semblant a la carn de vedella eixuta. Per últim de postres gelat de massapà i menta. Gelat que aquí no provaria però que allà et semble genial.

És en aquest moment quant trobés a faltar de forma urgent la truita de patates i el pa amb tomàquet .... Peró bé ho superem !!

En el pròxim capítol ... Baileys entre icebergs

Bajamos de la embarcación con el frío en el cuerpo, pero esto es lo de menos. Llevamos desde que salimos de Barcelona sin ducharnos, y ahora lo que queremos es una ducha, esperamos, de agua caliente y una cama !! Cogemos nuestras mochilas y estamos preparados. Cuando el guía nos dice:
-Chicos, el albergue está lleno y deberéis dormir...
(En aquellas décimas de segundo te pasa cualquier cosa por la cabeza, desde que no te duchas a que no tienes cama. En aquel momento por nosotros las dos cosas más importantes)
… En una casa particular, de una familia de la zona.
(Por dentro todos pensamos bien, esto es perfecto!!)
En pocos minutos nos repartimos las habitaciones, de una casa totalmente a la nuestro disposición, y la esperada ducha!!
(Ducha que se encuentra en el sótano de la casa, en medio de una sala dónde no hay nada más y hace un frío imponente y dónde la mampara y el pie de ducho son de aquellos de plástico) Sinceramente, es que nos es IGUAL!
Hay agua y para los primeros privilegiados caliente. Con esto basta y de sobra. Allí debajo de la ducha, agradeces el agua caliente como la cosa más valiosa. Seguramente volveremos a pasar algunos días más sin tocar agua caliente.
Después de esta ducha tan especial y equipados con nuestra ropa cómoda, tipo chándal y unos buenos calcetines gruesos (los Groenlandeses considera una falta de respeto no sacarse los zapatos al entrar en una casa) nos disponemos a saborear los primeros productos locales, en una cena dónde aparte del pan todo tiene su punto de exótico para nosotros.
Empezamos con unos entrantes a base de ballena, foca y caribú secos, pues para su conservación son secados para ser consumidos durante las épocas de más frío.
Acto seguido, comemos unas tapas de foca guisada con cebolla, adaptación española de las cocineras del albergue. Para que os hagáis una pequeña idea los entrantes al ser secos su sabor, según mi paladar parece jamón salado convencional y con respecto a la foca, su gusto es parecido a la carne de ternera. Por último de postre helado de mazapán y menta. Helado que aquí no probaría pero que allá te parece genial.
Es en este momento cuándo echas de menos de forma urgente la tortilla de patatas y el pan con tomate....
Pero bien lo superamos!!
En el próximo capítulo... Baileys entre icebergs

Diari de vacances - XI: Paissatges de Groenlàndia

2008-10-28T22:15:00.005+01:00

Diari de vacances - X: Mitjans de comunicació poc convencionals !?

2008-10-24T11:28:00.004+02:00

Quant un es planteja el viatge és sòl pensar en les infraestructures que poden haver-hi allà, sobretot pel cas que et passi alguna cosa i sigui necessari recorre a un centre mèdic o hospital. Tot i que, ús puc assegura que el primer que fas abans de pagar el viatge a qualsevol destí amb "cert risc", és contracta una bona assegurança.

De Groenlàndia, no en disposàvem de gaire informació respecte a las seves vies de comunicació. Quant busques per Internet te'n adonés que realment allò és un paradís a tocar però totalment desconegut.

Però pel poc que havíem pogut llegir hi ha una arteria que comunica els principals nuclis de població, durant les èpoques d'estiu i fins que començant les primeres nevades i que és pot transitar en tot terreny i quad (d'importació, molt habituals). Per suposat sense asfalt !!

Però i per les llargues distàncies i la resta de l'any? Doncs bé, una altra de les coses que et sorprenen d'aquest país són el volum de petites embarcacions a motor que hi ha. Se solen utilitzar per la població local per travessar els fiords i moure's per la zona mentre el gel no ho impedeixi. Si no hi ha un altre solució amb les mateixes rutes i funcionalitats que les embarcacions que és l'helicòpter. Hi ha una empresa local que explota la comunicació aèria entre les principals poblacions i en poca estona et transporten d'una part de l'illa a l'altre. Això si per el mòdic preu d'uns 80 € aprox. per una ruta d'una hora.

La nostre primera experiència dins d'una llanxa a motor la vivim només acabar la primera part de la travessia. Desprès que ens recollir el vehicle de suport ... el nostre pròxim destí és Quasssiarsuk a l'altre costat de la badia. Per això hem d'agafar una embarcació, també propietat de l'Agència de viatges, i travessar el fiord Tunulliarfik, ple d'icebergs. T'has de proveir de salvavides i un abric, a part del teu, per resistir l'aire fred que et pica al cos durant els vint minuts que durà el viatge.

En el pròxim capítol .... Un alberg molt acollidor i el menjar inuit.

A partir de dimarts.

Cuando un se plantea el viaje se suele pensar en las infraestructuras que pueden haber allí, sobre todo ante la posibilidad que te pase algo y sea necesario recurrir a un centro médico o hospitalario. Aun cuando, os puedo asegura que lo primero que haces antes de pagar el viaje a cualquier destino con "cierto riesgo", es contrata un buen seguro.
De Groenlandia, no disponíamos de demasiada información respecto a sus vías de comunicación. Cuándo buscas por Internet te das cuenta que realmente aquello es un paraíso a tocar pero totalmente desconocido. Por lo poco que habíamos podido leer hay una arteria que comunica los principales núcleos de población, durante las épocas de verano y hasta que empiezan las primeras nevadas y que es transitable en todo terreno y quad (de importación y muy habituales). Por supuesto sin asfalto !!
Pero y ¿para las largas distancias y el resto del año? Pues bien, otra de las cosas que te sorprenden de este país es el volumen de pequeñas embarcaciones a motor que hay. Se suelen utilizar por la población local para cruzar los fiordos y moverse por la zona mientras el hielo no lo impide. Si no hay otra solución, con las mismas rutas y funcionalidades que las embarcaciones: el helicóptero. Hay una empresa local que explota la comunicación aérea entre las principales poblaciones y en poco tiempo te transportan de una parte de la isla al otro. Esto si por el módico precio de unos 80 € aprox. por una ruta de una hora.
Nuestra primera experiencia dentro de una lancha a motor la vivimos sólo finalizar la primera parte de la travesía. Después que nos recoja el vehículo de apoyo... nuestro próximo destino es Quasssiarsuk al otro lado de la bahía. Para eso debemos coger una embarcación, también propiedad de la Agencia de viajes, y cruzar el fiordo Tunulliarfik, lleno de icebergs. Para ello debes proveerte de salvavidas y un abrigo, aparte del tuyo, para resistir el aire frío que te salpica al cuerpo durante los veinte minutos que dura el viaje.
En el próximo capítulo.... Un albergue muy acogedor y la comida inuit.
A partir de martes.

Diari de vacances - IX: Per la Vall de Mil Flors (sense flors)

2008-10-21T20:08:00.018+02:00

Encara amb l'emoció al cos per la posta de sol del dia anterior i unes botes fetes pols, iniciem el tercer dia de travessia ... que ens ha de portar fins a Qassiassuk, següent destí del nostre particular viatge.

Ens espera un dia de caminada per la Vall de les Mil Flors, zona coneguda amb aquest nom pel gran volum de flors que és podem veure durant les temporades de primavera i estiu ... (Ara bé, com ja veieu a les fotografies estem ja fora de temporada). També es tracta d'una de les rutes més famoses i a la vegada més concorregudes del sud de Groenlàndia, degut al seu fàcil accés.

El temps s'ha recuperat i és fa fàcil la progressió.

El grup ha agafat un ritme més o menys homogeni i sincerament la confiança desprès dels primers dies ajuda. En tot moment veus els companys preocupats per l'estat dels meus peus i lluny de buscar la competència de veure qui és més fort i arriba primer, és respira un ambient de solidaritat, comprensió i ganes de passar-ho bé que s'agraeix.

Realment, uns companys d'aventura GENIALS!

Seguim caminant quasi tot el mati fins a la part superior de la llengua gelada per on desenvoca el glaciar Kiattut. Observem sorpresos però, sembla, que l'impacte no és tan com el del dia anterior ...

Després de dinar al costat d'un llac, molt habituals a la zona, degut a l'aigua acumulada pel desglaç, seguim la nostre ruta entre petites muntanyes, és fa llarg l'últim tram ... hi ha ganes (per la meva part boges) d'arriba al refugi. Però encara queden un parell d'hores de desens fins la vall on ens recollirà la furgoneta de suport de l'Agència de viatges destinada a la zona.

Abans ens queda la última emoció del dia ... Una paret totalment vertical, provista de corda, per la qual hem de baixar. Hi ha certa dificultat i més cara avall, avancem a poc a poc ... les vistes són genials però no ens podem despistar!

Finalment arribem a la part més plana de la vall, ens queden aproximadament 3 o 4 quilometres de caminada ... és fa més lleugerament. Quant arribem a la zona de recollida estem contents, satisfets per haver superat la primera prova del viatge!

En el pròxim capítol ... Mitjans de comunicació poc convencionals!?
A partir de divendres.

Todavía con la emoción en el cuerpo por la puesta de sol del día anterior y unas botas hechas polvo, iniciamos el tercer día de travesía ... que nos debe conducir hasta Qassiassuk, siguiente destino de nuestro particular viaje. Nos espera un día de andada por el Valle de las Mil Floras, zona conocida con este nombre por el gran volumen de flores que se pueden ver durante las temporadas de primavera y verano ... (Ahora bien, como ya veis en las fotografías estamos ya fuera de temporada). También se trata de una de las rutas más famosas y a la vez más concurridas del sur de Groenlandia, debido a su fácil acceso.
El tiempo se ha recuperado y se hace fácil la progresión.
El grupo ha cogido un ritmo más o menos homogéneo y sinceramente la confianza aflora después de los primeros días y ayuda.
En todo momento ves los compañeros preocupados por el estado de mis pies y lejos de buscar la competencia de ver quién es más fuerte y llega primero, se respira un ambiente de solidaridad, comprensión y ganas de pasarlo bien que se agradece.
Realmente, unos compañeros de aventura GENIALES!
Seguimos andando buena parte de la mañana hasta la parte superior de la lengua helada por dónde desenvoca el glaciar Kiattut. Observamos sorprendidos, pero parece que el impacto no es tanto como el del día anterior ... Tras una comida rápida junto a un lago, muy habituales a la zona, debido al agua acumulada por el deshielo, seguimos nuestro ruta entre pequeñas montañas, se hace largo el último tramo ... hay ganas (por mí parte locas) de llega al refugio. Pero todavía quedan un par de horas hasta el valle dónde nos recogerá la furgoneta de apoyo de la Agencia de viajes destinada a la zona.
Antes todavía nos queda la última emoción del día ... Una pared totalmente vertical, provista de cuerda, por la cual debemos baja. Hay cierta dificultad y más boca abajo, abanzamos despacio ... las vistas son geniales pero no nos podemos despistar! Finalmente llegamos a la parte más llana del valle, nos quedan aproximadamente 3 o 4 kilometras de caminata ... se hace más ligeramente.
Cuándo llegamos a la zona de recogida estamos contentos, satisfechos por haber superado la primera prueba del viaje!
En el próximo capítulo ... Medios de comunicación poco convencionales!?
A partir del viernes.

Diari de vacances - VIII: Al mal temps bona cara !!!

2008-10-19T11:10:00.001+02:00

Desprès de les emocions viscudes, ens queda torna al campament. Ja s'ha fet fosc i hem d'encendre els frontals i extrema les precaucions per evitar relliscar. Abansem lentament, ara no ens podem permetre un ensurt.

De camí de pujada una de les meves Chiruques (botes) preparades "suposadament" per aguantar aquesta travessia és trenca. Si, si és desprèn la part inferior i hem de recorre a la cinta aïllant, que porta el guia, per apadesar-la i pogué seguir fins a dalt. Però com ja veiem venir tots, l'altra segurament també acabarà trencant-se! No tarda gaire estona ... en mig del no res i les botes s'han desfet literalment.

És veu que no són les primeres botes que "moren" en aquests paratges, però quant són les teves poques coses et reconforten i més quant ets conscient que t'espera un altre dia sencer de caminar, fins arriba al refugi on tinc un altre calçat.

Però bé que hi farem ... Arribem a la zona d'acampada i hem trec el que queda de les botes. Les he de cuidar molt doncs el dia següent han de permetrem seguir el ritme del resta de companys.La falta d'ús continuat, doncs són molt pesades i no són de les meves preferides per sortir a caminar per aquí, i la humitat d'aquell país son el còctel del desastre!

Al dia següent entre en Jordi i el guia en un moment d'eufòria a l'estil Mc Givert, fan un embenatge provisional entre botes, sola i peu que m'ha de permetre caminar, més o menys bé durant tot el dia.. Tot i que semblen més unes botes de l'espai que no de muntanya hem permeten seguir el ritme del grup fins el refugi.

Això si, són la sensació!

Les conseqüències una ungle negre, que a dia d'avui ja he renovat i és preciosa, i mal de taló en un peu. En el fons un no res.

En el pròxim capítol ... Per la Vall de Mil Flors (sense flors).

A partir de dimarts.

Después de las emociones vividas, nos queda la vuelta al campamento. Ya se ha hecho oscuro y debemos encender los frontales y extrema las precauciones para evitar resbalar. Abanzamos lentamente, ahora no nos podemos permitir un susto.

De camino de subida una de mis Chiruquas (botas) preparadas "supuestamente" por aguantar esta travesía se rompe. Si, si es desprende la parte inferior y debemos recurríe a la cinta aislante, que trae el guía, para repararla y poder seguir hasta arriba. Pero como ya vemos venir todos, la otra seguramente también acabará rompiéndose! No tarde demasiada ... en medio de la nada y las botas se han deshecho literalmente.
Se ve que no son las primeras botas que "mueren" en estos parajes, pero cuando son las tuyas pocas cosas te reconfortan y más cuando eres consciente de que te espera otro día sin de andar, hasta llega al refugio dónde tengo otro calzado.
Pero bien que le vamos hacer ... Llegamos a la zona de acampada y me saco lo que queda de las botas. Las debo cuidar mucho pues el día siguiente deben permitirme seguir el ritmo del resto de compañeros.
La falta de uso continuado, pues son muy pesadas y no son de mis preferidas por salir a andar por aquí, y la humedad de aquel país son el cóctel del desastre! Al día siguiente entre Jordi y el guía en un momento de euforia al estilo Mc Givert, hacen una “reparación” provisional entre botas, suela y pie que me debe permitir andar, más o menos bien durante todo el día.. Aun cuando parecen más unas botas del espacio que no de montaña me deben permitir seguir el ritmo del grupo hasta el refugio.
Eso si, son la sensación!
Las consecuencias una uña negro, que a día de hoy ya he renovado y es preciosa, y un dolor de talón en un pie. En el fondo no es nada.
En el próximo capítulo ... Por el Valle de Mil Flores (sin flores).
A partir de martes.

Diari de vacances - VII: Sensacions des del Qoorooq

2008-10-16T21:04:00.017+02:00

Allà al mig del no res ràpidament és perden les nocions de temps i espai. El rellotge acaba essent un element decoratiu pels que en porten i el càlcul de distàncies i desnivell realment és aproximat. A no ser que portis els estris necessaris. Ens disposem a iniciar l'ascens al Mirador del Qoorooq sense tenir clar ni l'hora que és ni la distància que hem de recorre i molt menys el desnivell acumulat. Segons els càlculs del guia tardarem una hora per anar i una mica menys per tornar. Comencem l'excursió amb força empenta no portem la motxilla, només les camares de fotos i alguna peça de roba per abrigar-nos quant parem. Doncs, tot i no tenir la sensació d'esta suant com polls, el cos és refreda ràpidament. Estem emocionats, aquesta excursió ens porta a veure un glaciar des d'un punt de vista privilegiat, des de la seva part superior.
Sabem que hem de pujar com sigui o caminem o caminem. Aquesta experiència no és pot deixar escapar, tots som conscients que els viatges convencionals no et porten a veure una posta de sol al Qoorooq i menys des d'aquella perspectiva. És el punt culminant desprès de dos dies caminant. Ara no podem decaure!
(A la muntanya les cames són importants, però ús puc assegura que el cap molt més).
Caminem darrera el nostre guia. De les coses que hem après aquests primers dies de travessia, és que Groenlàndia no és el Pirineu i molt menys un sender del GR. L'orientació és molt difícil i perdre's molt fácil. Travessem valls que acumulen aigua procedent de la neu que baixa dels torons més alts i formen rierols, pugem per la roca durà i relliscosa i tornem a caminar sobre tundra. Al cap d'aproximadament una hora i quant el sol comença a pondres estem veient en viu y rigorós directe el Qoorooq.
Treiem les nostres camares i immortalitzem el moment. ESPECTACULAR !!
Hi ha un silenci impressionant, només trencat pel soroll provocat per algun tros de gel que és desprèn de la part frontal del glaciar.
Estem perplexes, emocionats ... un munt de sensacions et recorren el cos. Sabem que hem de viure el moment, això si que és difícil que tornem a fer-ho!Ens quedem tots en silenci i contemplem, cadascú amb els seus pensaments més personals, un espectacle natural impressionat.
En el pròxim capítol ... Un dia accidentat !?
A partir de diumenge.

Allí en medio de la nada rápidamente se pierden las nociones de tiempos y espacio. El reloj termina siendo un elemento decorativo para los que lo llevan y el cálculo de distancias y desnivel realmente es aproximado. A no ser que traigas los enseres necesarios.
Nos disponemos a iniciar el ascenso al Mirador del Qoorooq sin tener claro ni la hora que es ni la distancia que debemos recorre, y mucho menos el desnivel acumulado. Según los cálculos del guía tardaremos una hora para ir y algo menos por volver. Empezamos la excursión con fuerza no llevamos con nosotros las mochilas, sólo las camaras de fotos y alguna prenda de ropa por abrigarnos cuando paramos. Todo y no tener la sensación de estar sudando como pollos, el cuerpo se enfría rápidamente. Estamos emocionados, esta excursión nos trae a ver un glaciar desde un punto de vista privilegiado, desde su parte superior. Sabemos que debemos subir cómo sea o andamos o andamos. Esta experiencia no se puede dejar pasar, todos somos conscientes que los viajes convencionales no te traen a ver una puesta de sol en el Qoorooq y menos desde aquella perspectiva. Es el punto culminante despuès de dos días andando. Ahora no podemos decaer!
(En la montaña las piernas son importantes, pero os puedo asegura que la cabeza mucho más).
Andamos detrás nuestro guía. De las cosas que hemos aprendido estos primeros días de travesía, es que Groenlandia no es el Pirineo y mucho menos un sendero del GR. La orientación es muy difícil y perderse muy fácil. Atravesamos valles que acumulan agua procedente de la nieve que baja de los valles más altos y forman riachuelos, subimos por la roca resbaladiza y volvemos a andar sobre tundra. Al cabo de aproximadamente una hora y cuando el sol empieza a bajar estamos viendo en vivo y riguroso directo el Qoorooq.
Sacamos nuestras camaras e inmortalizamos el momento. ESPECTACULAR !!
Hay un silencio impresionante, sólo roto por el ruido provocado por algún trozo de hielo que se desprende de la parte frontal del glaciar.
Estamos perplejas, emocionados ... un montón de sensaciones te recorren el cuerpo. Sabemos que debemos vivir el momento, esto si que es difícil que volvamos a hacerlo! Nos quedamos todos en silencio y contemplamos, cada cual con sus pensamientos más personales, un espectáculo natural impresionado.
En el próximo capítulo ... Un día accidentado !?
A partir de domingo.

Aniversari !!!

2008-10-14T21:07:00.005+02:00

Avui fa un any vaig penjar la primera fotografia en aquest blog engrescada per un company de viatge, després d'unes vacances a l'Àfrica.

Poc em podia imaginar que passats 365 dies seguiria amb aquest espai dins la xarxa, on cada dia entre algú per veure les meves últimes fotografies i comentar-les.

Des d'aquí vull donar-vos les gràcies a tots, per aportar des de la distància, el vostre granet de sorra a aquest petit espai.

Espero poguem seguir compartint molts moments especials !!!

Diari de vacances - VI: Fruits secs, xocolata, embotit i pa wasa

2008-10-13T22:26:00.010+02:00

Iniciem el segon dia de travessia, que ens ha de portar fins el Glaciar del Qoorooq, es tracta d'una de les llengües gelades més actives de Groenlàndia, on diàriament és desprenen milers de metres quadrats de gel que són arrestrats fins a mar obert.

Però per gaudir d'unes vistes espectaculars del glaciar, primer hem de caminar bona part del dia, sobre aquella neu tant desitjada.

Després d'un esmorzar a base de cafè, llet en pols i galetes, començem a abansar de forma lenta i amb l'ajuda incondicional dels nostres bastons. La neu no permet mantenir un ritme molt alt, degut a les baixes temperatura i l'aiguaneu que segueix caient de forma persistent durant tot el dia, és formen capes de gel que fan perillar la nostre estabilitat i de tant en tant ... alguna patinada! Parem sovint per re-agrupar-nos, descansar i menjar una mica de xocolata o alguns fruits secs, part important de la nostra alimentació durant aquest viatge. I mentre tots, tot hi anar molls de cap a peus, seguim perplexes amb la nevada.

Abans de dinar ja hem arribat a la zona d'acampada, on hi ha una petita caseta que habitualment serveix de magatzem pels pocs guies de muntanya que solen passar per aquesta ruta, i on guarden aliments, estris de cuina i altres utensilis necessaris ... Això és un bon presagii, soparem calent!

De moment però fem un dinar a base d'embotit i torrades de pa, altres aliments importants en la nostra dieta. Sobretot el pa Wasa i pescador, es tracta del que aquí coneixem com torrades de pa que es solen acompanyar amb melmelada o paté però més dures i amb diferents gustos.

Descansem i muntem les tendes per passar la pròxima nit. Bé nosaltres no, com que només anem dues noies en el grup avui tindrem el petit privilegii juntament amb les nostres parelles de dormir dins la caseta de fusta. Però avui encara no hem acabat la caminada hem de pujar fins a uns 800 m. per disfrutar desde el que és coneix com el Mirador del Qoorooq d'unes vistes privilegiades.

En el pròxim capítol, un capvespre molt especial amb vistes al glaciar.

A partir de divendres.

Iniciamos el segundo día de travesía, que nos debe conducir hasta el Glaciar del Qoorooq, se trata de una de las lenguas heladas más activas de Groenlandia, dónde diariamente se desprenden miles de metros cuadrados de hielo que son arrastrados hasta mar abierto. Pero para disfrutar de unas vistas espectaculares del glaciar, primero debemos andar buena parte del día, sobre aquella nieve tan deseada.
Tras un almuerzo a base de café, leche en polvo y galletas, empezamos a avanzar de forma lenta y con la ayuda incondicional de nuestros bastones. La nieve no permite mantener un ritmo muy alto, debido a las bajas temperatura y la aiguanieve que sigue cayendo de forma persistente durante todo el día, se forman capas de hielo que hacen peligrar nuestra estabilidad y de vez en cuando ... algún patinazo! Paramos a menudo para re-agruparnos, descansar y comer algo de chocolate o algunos frutos secos, parte importante de nuestra alimentación durante este viaje. Y mientras todos, empapados de pies a cabeza, seguimos perplejos con la nevada.
Antes de comer ya hemos llegado a la zona de acampada, dónde hay una pequeña caseta que habitualmente sirve de almacén para los pocos guías de montaña que suelen pasar por esta ruta, y dónde guardan alimentos, enseres de cocina y otros utensilios necesarios ... Esto es un buen presagio, cenaremos caliente! Por de momento nos espera una comida a base de embutido y tostadas de pan, otros alimentos importantes en nuestra dieta. Sobre todo el pan Wasa y pescador, se trata de lo que aquí conocemos como tostadas de pan que se suelen acompañar con mermelada o paté pero más duras y con diferentes sabores.
Descansamos y montamos las tiendas para pasar la próxima noche. Bien nosotros no, como sólo vamos dos chicas en el grupo hoy tendremos el pequeño privilegio junto con nuestras parejas de dormir dentro la caseta de madera.
Pero hoy todavía no hemos terminado la caminata debemos subir hasta unos 800 m para disfrutar desde lo que se conoce como el Mirador del Qoorooq de unas vistas privilegiadas.
En el próximo capítulo, un atardecer muy especial con vistas al glaciar.

A partir del viernes.

Diari de vacances - V: L'inici de la tardor

2008-10-09T20:32:00.004+02:00

Quant iniciem la nostra particular aventura, el 25 d'Agost, tots estem pensant en paisatges nevats i caminar, la major part del trekking, sobre neu. Però ràpidament el guia ens fa veure que anem una mica equivocats:

- No, nois no! Hi ha neu però això no vol dir que caminem sobre neu.

Bé, doncs en resum que només la veurem de lluny!! Semble impossible, però és real, després d'aquest comentari ens quedem literalment fets pols, estem a Groenlàndia i no trepitjarem neu en tota la travessia ! (Això no pot ser)

Després de l'impacte de la noticia ens disposem a afrontar la nostra primera nit de tenda i sac. ... Donant mil voltes dins del sac, contant ovelles i en recordant-nos de les platges paradisíaques que havíem canvia't per això ... I a més a més jo sense mitjons! Quin fred els peus durant tota la nit (després d'això, no vaig dormir cap més nit sense mitjons durant tot el viatge). Finalment aconseguim aclucar els ulls i descansar.

Al cap d'unes hores, la sensació de fred a la cara, sense ni tant sols haver sortit del sac era impressionant. Quant en Jordi hem diu (sense moure's):

-Marcel.la, la tenda s'ha encongit!?

Entre conya i conya, és comença a sentir com les cremalleres de les altres tres tendes és van obrint tímidament. La nostra també i ... sort que no havia de nevar, estem envoltats per un pam de neu, bé literalment coberts.
Al.lucinant tots, el guia inclòs.
És la primera nevada del que suposa a Groenlàndia l'inici de la tardor. I que volia dir això, que ara si que trepitjaríem neu i força ... ens esperava el dia més llarg de travessia.

En el pròxim capítol ... Menjar de travessia.

A partir de dissabte.

Cuando iniciamos nuestra particular aventura, el 25 de Agosto, todos estamos pensando en paisajes nevados y andar, la mayor parte del trekking, sobre nieve. Pero rápidamente el guía nos hace ver que vamos algo equivocados:

- No, chicos no! Hay nieve pero esto no quiere decir que vayamos a andar sobre nieve.
Bien, en resumen que sólo la veremos de lejos !!
Parece imposible, pero es real, tras este comentario nos quedamos literalmente hechos polvo, estamos en Groenlandia y no pisaremos nieve en toda la travesía ! (Esto no puede ser).
Tras el impacto de la noticia nos disponemos a afrontar nuestra primera noche con tienda y saco.
... Después de dar mil vueltas dentro del saco, contando ovejas y acordándonos de las playas paradisíacas que habíamos cambiado por esto ... Y además yo sin calcetines! Qué frío en los pies durante toda la noche (después de esa día no dormí sin calcetines durante todo el viaje). Finalmente conseguimos cerrar los ojos y descansar.
Al cabo de unas horas la sensación de frío en la cara, sin ni tanto solo haber salido del saco era impresionante. Cuando Jordi me dice (sin moverse):
- Marcel.la, la tienda se ha encogido!?
Entre coña y coña, se empiezan a oir las cremalleras de las otras tres tiendas que se van abriendo tímidamente. La nuestra también y ... suerte que no debía nevar, estamos rodeados por un palmo de nieve, literalmente cubiertos.
Alucinando todos, el guía incluido.
Es la primera nevada de otoño en Groenlandia. Y que quería decir esto, ahora si que pisaríamos nieve y mucha... nos esperaba el día más largo de travesía.
En el próximo capítulo ... Comida de travesía.
A partir del sábado.

Diari de vacances - IV: Estem bojos !!

2008-10-08T20:28:00.007+02:00

D'esquerra a dreta: Aurelia, Marcial, Jose, Jostein, Sergi, Jordi i Marcel.la

Després de superar els dubtes inicials i passar les primeres hores de caminada qüestionant-nos les nostres possibilitats, arribem el que serà la zona d'acampada durant una nit. És llavors quant comencem a experimentar el que és una travessia de muntanya en una terra tan inhòspita.

Muntem les tendes per primera vegada, el que serà la nostre casa durant els pròxims dies. (Són tipus iglú, fàcils de muntar i espaioses per a dues persones).

La temperatura començar a baixar de forma ràpida i la sensació de fred es converteix en persistent. Segons el termòmetre que portà un dels companys entre nou i deu de la nit estem a – 6 ºC i hi ha fortes rafegues de vent, que no ajuden a mantenir el cos calent.

Sincerament, només tenim ganes de sopar alguna cosa calenta (sopa de sobre i nuggles) i posar-nos dins el sac, preparat, com no, per aguantar aquestes temperatures. Però el guia ens sorprèn amb el que ell, i a partir de llavors nosaltres també, anomena el "condó", és tracta d'una lona en forma d'iglú que el propi aire manté en suspens permetén cobrint-nos i mantenin el calor mentre sopem i fem petar una mica la xarrada en la nostre primera nit junts.
És en aquests moments de tertúlia, quant comences a conèixer les persones que viatgen amb tu i t'adones que hi ha més gent boja, que no canviaria aquesta experiència per una platja paradisíaca al Pacífic.

En el pròxim capítol .... Les sorpreses de l'inici de tardor a Groenlàndia.

A partir de demà.

Tras superar las dudas iniciales y pasar las primeras horas de caminata cuestionándonos nuestras posibilidades, llegamos a lo que será la zona de acampada durante una noche. Es entonces cuando empezamos a experimentar que es una travesía de montaña en una tierra tan inhóspitas.

Montamos las tiendas por primera vez, la que será nuestra casa durante los próximos días. (Son tipos iglú, fáciles de montar y espaciosas para dos personas).

La temperatura empieza a bajar de forma rápida y la sensación de frío se convierte en persistente. Según el termómetro que trae uno de los compañeros entre nuevo y diez de la noche estamos a – 6 ºC y hay fuertes ráfagas de viento, que no ayudan a mantener el cuerpo caliente.
Sinceramente, sólo tenemos ganas de cenar algo caliente (sopa de sobre y nuggles) y ponernos dentro el saco, preparado, como no, para aguantar estas temperaturas. Pero el guía nos sorprende con lo que él, y partir de entonces nosotros también, denomina el "condón", se trata de una lona en forma de iglú que el propio aire mantiene en suspense permitiendo cubrirnos y mantener el calor mientras cenamos y compartimos un poco de charla en nuestra primera noche juntos.
Es en estos momentos de tertulia, cuando empiezas a conocer las personas que viajan contigo, y te das cuenta que hay más gente loca, que no cambiaría esta experiencia por una playa paradisíaca al Pacífico.

En el próximo capitulo ... Las sorpresas del inicio de otoño en Groenlandia.
A partir de mañana.

Diari de vacances - III: En mig del no res

2008-10-04T11:30:00.023+02:00

Només baixar de l'avió comences a experimentar la solitud d'una terra immensa, envoltada de muntanyes i on el soroll d'un cotxe et crida l'atenció i es inevitable no girar-te a mira qui ve.

Després de preparar una petita motxilla, seguint les instruccions del nostre guia (Marcial) comencem la ruta de trekking que durant quatre dies ens portarà per les solitàries i salvatges muntanyes del que s'anomena la Terra Mellem. Comencem a caminar sobre les quatre o cinc de la tarda, si una mica tard pels que fem muntanya pels Pirineus, però allà no és fa fosc fins les onze de la nit, degut a la proximitat amb l'Àrtic les hores de sol varien molt d'una estació a l'altre. Durant els mesos de Juny a Setembre és quant hi ha més hores de llum i la millor època per visitar aquest país.

Cal tenir en compte que Groenlàndia no te grans vies de comunicació terrestres i molt menys rutes de trekking, doncs la població local no sol realitzar aquest tipus d'activitat, per això la travessia que realitzem ha estat marcada per el própi guia i la major part transcorre sobre tundra (vegetació pròpia de les regions àrtiques) que no ha estat trepitjada abans, fet que tampoc permet marca un ritme alt, per la dificultat que suposa caminar sobre matolls durant bona part del temps.

... I sorgeixen els primers dubtes .... Estem realment preparats per fer aquesta ruta?
Més el proper dimecres.

Sólo bajar del avión empiezas a experimentar la solicitud de una tierra inmensa, rodeada de montañas y dónde el ruido de un coche te llama la atención y no puedes evitar girarte a mira quien viene.
Tras preparar una pequeña mochila, siguiendo las instrucciones de nuestro guía (Marcial) iniciamos nuestra ruta de trekking que durante cuatro días nos llevará por las solitarias y salvajes montañas de lo que se conoce como Tierrra Mellem.
Empezamos a andar sobre las cuatro o cinco de la tarde, si algo tarde por los que hacemos montaña por los Pirineos, pero allí no oscureze hasta las once de la noche, debido a la proximidad con el Ártico las horas de sol varían muy de una estación a otro. Durante los meses de Junio a Septiembre es cuando hay más horas de luz y la mejor época por visitar este país.

Cabe tener en cuenta que Groenlandia no dispone de grandes vías de comunicación terrestres y mucho menos de rutas de trekking, pues la población local no suele realizar este tipo de actividad, por este motivo la travesía que realizamos ha sido marcada por el própio guía y la mayor parte transcurre sobre tundra (vegetación propia de las regiones árticas) que no ha sido pisada antes, hecho que no permite marcar un ritma alto, por la dificultad que supone andar sobre matorrales durante buena parte del tiempo.
… Y surgen las primeras dudas …. Estamos realmente preparados para realizar esta ruta?
Más el próximo miércoles.

Diari de vacances - II: L'arribada

2008-10-03T09:00:00.005+02:00

Primer de tot donar-vos les gràcies per l'interès mostrat pel viatge. Intentaré cada dos o tres dies anar penjant un capítol.

• Com viatjar a Groenlàndia?
Hi ha varies rutes aèreas que surten des de diferents capitals europees. Però per viatjar des d'Espanya, el millor és agafar algun dels vols que fa la ruta Barcelona/Madrid - Reykiavik (Islàndia) i al dia següent, doncs surten pocs vols diaris que uneixin les dues illes, agafar un altre vol que et porti fins a l'Aeroport de Narsarsuaq, situat a la part sur del país. En total 6 hores de vol.

.… I començar el viatge. Si, si quant portes aproximadament una hora i mitja de vol comences a veure l'Inlandis, és tracta de la segona massa de gel continental més gran del món, amb una dimensió de més de 2.000.000 quilometres quadrats. És un verdader espectacle per la vista, quilometres i quilometres de massa gelada que han anat conformant unes formes muntanyoses molt peculiars. Ara, bé tot i tenir una superfície gelada aproximadament d'un 85 % la part més septentrional de l'illa, on l'aire és massa sec per produir neu està lliure de cap gelada i es on es poden realitzar les principals rutes de travessia...
Demà més.

Antes que nada daros las gracias por el interés mostrado por el viaje. Intentaré cada dos o tres días ir colgando un capítulo.

• ¿Como viajar a Groenlandia?
Hay varías rutas aereas que salen desde diferentes capitales europeas. Pero para viajar desde España, lo mejor es volar con alguna de las compañias hace la ruta Barcelona/Madrid - Reykiavik (Islandia) y al día seguiente, pues salen pocos vuelos diarios que unan las dos islas, coger otro quiere llega hasta el Aeropuerto de Narsarsuaq, situado a la parte sur del país. En total son 6 horas de vuelo .

… Y empieza el viaje. Si, si cuando llevas aproximadamente una hora y media de vuelo se empieza a perfilar el Inlandis, la segunda masa de hielo continental más grande del mundo, con una dimensión de más de 2 .000.000 kilometras cuadrados. Un verdadero espectáculo para la vista, kilometros y kilometros de hielo que han ido conformando formas montañosas muy peculiares.
Ahora, bien todo y tener una superficia helada aproximadamente de 85 % la parte más septatrinol de la isla, dónde el aire es demasiado seco para producir nieve está libre de capa helada y es donde se pueden realizar las principales rutas de travesía…
Mañana más.

Diari de vacances - I: Aproximació

2008-10-01T12:02:00.011+02:00

Pels que ens coneixen fa temps, ja saben que tant en Jordi com jo som caminadors de mena, és a dir, que quant podem ens agrada fer alguna escapadeta a la muntanya. Aquest estiu ha estat d'aquells de no para de fer senders, marxes, pics ... i tot allò que se'ns posava a davant.

Ens havíem proposat fer, a finals d'estiu, un viatge d'aventura, d'aquells que avui en dia en diuen de trekking, bé bàsicament de caminar i caminar tot el dia, dormi en tenda i menjant fruit secs i resta d'aliments en conserva durant 10 dies. El destí Groenlàndia. Si, si has llegit bé Groenlàndia. Allà on tothom li semble que fa un fred que pela i que costa força situa en el mapa...

En aquest viatge per qüestions pràctiques i de seguretat per la meva càmara preferida, la Nikon, no viatjar em mi. Hem vaig conforma amb la Lumix DMC-FX55 que una mica més petita i em certes limitacions va captar els millors moments de 10 dies que varen ésser ESPECTACULARS. I que espero mostrar-vos en diferents capítols.

Para los que nos conocen hace tiempo, ya saben que tanto Jordi como yo somos andadores de clase, es decir, que en cuánto podemos nos gusta hacer alguna escapadita a la montaña. Este verano ha sido de aquellos de no para de hacer senderos, marchas, picos ... y todo aquello que se nos ponía delante.

Nos habíamos propuesto hacer, a finales de verano, un viaje de aventura, de aquellos que hoy en día se llaman de trekking, bien básicamente de andar y andar todo el día, dormir en tienda, comiendo fruto secos y resto de alimentos en conserva durante 10 días. El destino Groenlandia. Si, si has leído bien Groenlandia. Allá donde a todo el mundo le parece que hace un frío de narices y que cuesta bastante situar en el mapa...

En este viaje por cuestiones prácticas y de seguridad para mi cámara preferida, mi Nikon, no viajo conmigo. Me tuve que conformar con la Lumix DMC-FX55 que algo más pequeña y con ciertas limitaciones captó los mejores momentos de un viaje ESPECTACULAR. Y que espero poderos mostrar en diferentes capitulos.

Mirada animal

2008-09-24T21:32:00.001+02:00

Esclat de colors

2008-09-16T20:03:00.000+02:00

Amb aquesta fotografía he obtingut el primer

premi del Concurs fotogràfic Deutsche Bank 2008 vers el tema "Alegria".

Després d'un petit descans ...

2008-09-14T19:45:00.002+02:00

Bones vacances !!!

2008-08-10T22:51:00.008+02:00

Us deixo aquest petit regal del que ha estat un estiu genial!

Espero que us agradi i passeu una bona estona.

(Segur que alguns us hi veieu reflexats, identificats o fins i tot fotografiats)

Bones vacances a tots i fins la tornada !

(a partir del 15 de Setembre)

Pensament positiu

2008-08-02T09:55:00.000+02:00

Crisis!?

2008-07-21T18:33:00.001+02:00

Passejant per Barcelona vaig trobar una paret plena de frases. I aquesta és la que hem va sembla més adequada per l'època que estem vivint.

Papallona ferida

2008-07-05T19:29:00.001+02:00

Xemeneies que busquen el cel

2008-07-02T09:25:00.001+02:00

Palau Nacional de Sintra (Portugal)

Bicing, bicing ...

2008-06-26T14:58:00.000+02:00

Duet de gira-sols

2008-06-14T09:22:00.002+02:00

Vaixell de paper

2008-06-07T12:01:00.002+02:00

Des d'un forat ....

2008-05-28T20:00:00.002+02:00

Flor natural

2008-05-20T22:38:00.001+02:00

Maniquí floral

2008-05-13T07:00:00.002+02:00

Durant aquests dies és celebre a Girona la 53a. Exposició de flors, monuments, patis i jardins. On és poden trobar obres com aquesta.

www.gironatempsdeflors.net

Des de l'altura

2008-05-07T20:17:00.002+02:00

Estàtua de carrer

2008-04-29T22:29:00.004+02:00

Vigilant

2008-04-19T11:14:00.006+02:00

Marqués de Pombal o Compte de Oeiras (1699-1782) fou primer Ministre del Rei Josep I i se'l considera, fins els nostres dies, una de les figures més controvertides i carismàtiques de la història de Portugal. La seva carrera política queda marcada pel Sisme que sacsejar Lisboa l'any 1755 fet que el portà a renovar arquitectònicament la ciutat.

La Plaça Marqués de Pombal, on està situat el monument, el qual fou erigit l'any 1934, esta en ple centre de Lisboa, entre l'Avinguda da Liberdade i el Parc Eduard VII. La seva imatge es troba acompanyada per un lleó (símbol de poder) i amb els ulls mirant cap a Baixa (ciutat baixa, és el centre comercial i financer de la capital).

Ocell de foc

2008-03-30T11:06:00.002+02:00

Arriba la primavera

2008-03-25T22:56:00.002+01:00

Després d'uns dies d'inactivitat...

Retorno amb nous aires i amb moltes ganes de seguir aportant

el meu granet de sorra a la blogesfera.

Moltes gràcies per aquells que durant aquest temps m'heu seguit visitant.

Els sostres de Roma

2008-02-04T10:35:00.001+01:00

Durant el Renaixement i el Barroc és va convertir en el centre del món cristià. Èpoques d'esplanador arquitectònic que deixaren el seu llegat escampat per tota la ciutat.

Wat Phra Keo I

2008-01-31T17:08:00.000+01:00

Wat Phra Keo també conegut com el Palau Reial és el conjunt arquitectònic més gran de Tailàndia. Un museu a l'aire lliure, vigilat per estatutes com aquesta, banyades amb pa d'or, que et transporte a temps passats ...

Entre reixes

2008-01-21T12:05:00.000+01:00

Bicolor

2008-01-05T20:22:00.002+01:00

2007-12-22T19:19:00.000+01:00

Mirada

2007-12-16T19:21:00.001+01:00

Passejant per Girona

2007-12-15T11:31:00.000+01:00

Llum

2007-12-12T20:25:00.000+01:00

Penjant d'un fil

2007-12-09T20:23:00.001+01:00

Silenci

2007-12-08T10:25:00.000+01:00

Vida a l'aigua

2007-12-07T11:27:00.000+01:00

Llac de Banyoles (Girona)

Dedicada a la meva mare que li encanten els nenúfars

Mirant el mar

2007-12-06T11:01:00.000+01:00

Far de Cap de Creus (Cadaqués)

Últims dies de tardor

2007-12-05T10:55:00.000+01:00

Llac de Santa Fe (El Montseny)

Aprofita'n els últims raigs de sol

2007-12-02T21:27:00.002+01:00

Zanzibar

Aigua

2007-12-02T19:47:00.000+01:00

Cascades d'Iguazú - frontera entre Argentina i Brasil

2007-11-29T19:53:00.000+01:00

Gira-sols

2007-11-28T19:40:00.000+01:00

Imaginació .....

2007-11-26T19:33:00.000+01:00

Saps què és això?

2007-11-25T19:28:00.000+01:00

Carrero

2007-11-25T19:24:00.000+01:00

A punt de tormenta

2007-11-24T10:59:00.001+01:00

Sarvisé

Una mica d'esport

2007-11-24T10:56:00.001+01:00

Cap de setmana a Sarvisé

Amistat animal

2007-11-21T17:50:00.000+01:00

Far

2007-11-20T22:35:00.000+01:00

Far de Fi del Món - Ushuaia - Argentina

Viure entre colors

2007-11-19T22:26:00.000+01:00

Caminito - Buenos Aires - Argentina

Diumenge de relax

2007-11-18T10:07:00.001+01:00

Avui hem arribat a -5º. No ve gens de gust sortir de casa ... que millor que una platja paradisíaca per recordar aquells dies de sol de fa uns mesos.

2007-11-18T10:05:00.001+01:00

2007-11-17T10:14:00.001+01:00

2007-11-17T09:48:00.001+01:00

Verd

2007-11-17T09:44:00.000+01:00

Camp d'arròs

Treballant a l'aigua

2007-11-14T21:36:00.001+01:00

Mercat flotant de Bangok. Els petits comerciants s'agrupen al voltant dels canals per vendre productes de cultiu propi. Dins i fora de l'aigua és poden comprar milers de productes ...

Mirades asiàtiques II

2007-11-11T09:57:00.001+01:00

2007-11-10T11:53:00.000+01:00

2007-11-10T11:52:00.000+01:00

2007-11-10T11:48:00.001+01:00

A la sorra

2007-11-09T22:14:00.001+01:00

Fulles

2007-11-09T21:49:00.001+01:00

Temps de bolets

2007-11-08T20:56:00.000+01:00

Bitxos

2007-11-08T20:36:00.001+01:00